Tipus | classe de mides d'automòbils i motor vehicle type (en) |
---|---|
Dimensions | 2 () × 1,48 () × 3,4 () m |
Un kei car o keicar (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciat keːdʑidoːɕa), que en català vol dir "automòbil (自動車, jidōsha) lleuger (軽, kei)" també coneguts fora del Japó com a ultramini o microcotxe japonés, és un tipus de classificació d'automòbils al Japó per mida i motorització, en aquest cas el més xicotet permés per a circular per les carreteres del país. Existeixen classificacions similars per als microvolums i els kei trucks. Aquest tipus d'automòbils són l'equivalent generalment del segment A (cotxe urbà) a la Unió Europea.
La classificació de kei car fou creada pel govern japonés l'any 1949 i les regulacions han estat revisades en diverses ocasions des de llavors. Aquestes regulacions especifiquen la mida màxima del vehicle i la cilindrada i potència del motor, fent així que els consumidors puguen gaudir de diversos beneficis fiscals i d'assegurances. En les zones rurals de diverses prefectures aquests vehicles estàn exempts de l'obligació de tindre un lloc d'aparcament.[2][3][4]
Els kei car han estat molt exitosos al Japó, arribant a ser més d'un terç de les vendes de cotxes nous al mercat domèstic japonés l'any 2016, tot i haver baixat del rècord del 40% dels vehicles comercialitzats l'any 2013 després que el govern incrementara en un 50% els imposts als kei car l'any 2014.[5][6][7] El 2018, set dels deu vehicles més comercialitzats eren kei car, inclosos els quatre més venuts, tots ells microvolums: Honda N-BOX, Suzuki Spacia, Nissan Dayz i Daihatsu Tanto.[8] Isuzu és l'únic fabricant que mai ha produït ni comercialitzat un kei car, ni per a passatgers ni comercial.
No obstant això, als mercats d'exportació, el nínxol dels kei car és massa específic i reduït per a ser profitós.[9] Existeixen excepcions remarcables com el Suzuki Alto, el Daihatsu Cuore i el Suzuki Jimny, que foren exportats amb èxit durant la dècada de 1980 i 1990 del segle XX. Els kei car no només són populars entre la població envellida i rural, sinó també entre els joves degut als seus preus econòmics.[10][7]
Encara que la majoria de kei car són dissenyats i produïts al Japó, va existir un model de la companyia Smart, l'Smart K que va ser produït amb les especificacions d'un kei per tal d'esser comercialitzat al Japó. El model britànic Caterham 7 600 també ha rebut la qualificació de kei car.